martes, 1 de diciembre de 2009

Cristalls de pluja- poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Entre aqueix brancall d’espills damunt de la pluja, la gespa d’una
Cançó farta de guitarres. La Pau caminant horriblement

Autora de la fotografía: Susana Cobos










Cristalls de pluja
poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó









…frágil recuerdo, más allá del intenso verde
de la hierba que moja esta lluvia lenta.
SALVADOR ESPRIU

Hay un poco de luna en los cristales
y otro poco de luna en mi alegría...
CARLOS MURCIANO








Entre aqueix brancall d’espills damunt de la pluja, la gespa d’una
Cançó farta de guitarres. La Pau caminant horriblement
A les voreres la madeixa del verdet penjant dels ràfecs.
Quan les noves dels periòdics són truculentes, abelleix
Dir-li adéu a aquest planeta.
També el riure de la pluja mata en la seua idiotesa. Encara que aquest riure
Macabre, —Riure en el País de les meravelles embolicat paper cel·lofana.
Als rerepatis les maletes guanyen als ocells en vol:
Deleren trens o ports, cavalls o vaixells,
I un altre braç sense contes de fades.
El test de begònies mai no passa del passadís.
Les cambres buides contemplen tota la setmana els cels falsos
De la felicitat, els estranys muiracs xiuxiuejant.
La pólvora dels dies firats sovint fa persianes de fum,
Ací on un voldria tindre una mica de quietesa.
[Hui he vist gats en bicicleta o de puntetes, olisquejant
Armaris de paret: s’han menjat el formatge mentre arriba el matí.
Açò –és clar- no és estrany quan mig món pillardeja
Cases, cellers i armaris de paret].
Més enllà de tot açò la pluja cau a goterons.
A llençols acostumats al silenci i la melangia.
De remat cap salutació no emplena l’estómac. Per més que vulgues
Llegir-hi en la bona sort. Les cartes del zodíac.
Em demane si es poden encendre cigarrets amb els ulls;
O almenys olorar el tabac en el banc d’un parc sense que
Te’l lleven de les mans i deixes en els fanals
Com espantalls que el vent mou amb banderes cegues.
Per un gest incontrolat pots perdre la vida.
És clar, el millor afait per a la parla és el silenci.
Així no et poden acusar de dissident, ni poden buidar el teu rober.
A certa edat és millor així, si de cas, pensar en els hospitals
Per alguna hepatiti, una pallola, o un flux de esfínters.
En el cel totes aquestes històries són de segurs diferents.
Encara que no sé si ací es conquisten certes glòries incultes com passa
En aquestes llars, on les garlandes es confonen amb la grenya.
No he trobat moments transparents com els cristalls:
Alícia els trobà en la troballa de les pedres,
En les lianes de seductora nauseabunda. Potser en la foscor
De l’ara, en les mans redones dels perols amb fregitel·la.
Així doncs, sospire davant de la pluja. En aquest edèn de desigs
No fertilizats, en tot aquest xancre d’indiferències…
Baratària, 27.XI.2009











Cristales de lluvia









…frágil recuerdo, más allá del intenso verde
de la hierba que moja esta lluvia lenta.
SALVADOR ESPRIU

Hay un poco de luna en los cristales
y otro poco de luna en mi alegría...
CARLOS MURCIANO








Entre esa ramazón de espejos sobre la lluvia, el césped de una
Canción harta de guitarras. La Paz caminando horriblemente
En las aceras, el cadejo del moho colgando de los aleros.
Cuando las noticias de los periódicos son truculentas, dan ganas
De decirle adiós a este planeta.
También la risa de la lluvia mata en su idiotez. Sólo que es risa
Macabra, —Risa en el País de las maravillas envuelto papel celofán.
En los traspatios las maletas le ganan a los pájaros en vuelo:
Ansían trenes o puertos, caballos o barcos,
Y otro brazo sin cuentos de hadas.
La maseta de begonias nunca pasa del corredor.
Las habitaciones vacías contemplan toda la semana los cielos falsos
De la felicidad, los extraños murciélagos musitando.
La pólvora de los días feriados a menudo hace persianas de humo,
Ahí donde uno quisiera tener un poco de quietud.
[Hoy he visto gatos en bicicleta o de puntillas, husmeando
Alacenas: se han comido el queso mientras llega la mañana.
Desde luego esto no es extraño cuando medio mundo merodea
Casas, tabancos y alacenas].
Más allá de todo esto la lluvia cae a goterones.
A sábanas acostumbradas al silencio y la melancolía.
De remate ningún saludo llena el estómago. Por más que quieras
Leer en ellos la buena suerte. Las cartas del zodíaco.
Me pregunto si se pueden encender cigarrillos con los ojos;
O al menos oler el tabaco en la banca de un parque sin que
Te lo quiten de las manos y lo dejes en los faroles
Como espantapájaros que el viento mueve con banderas ciegas.
Por un gesto incontrolado puedes perder la vida.
Desde luego el mejor afeite para el habla es el silencio.
Así no te pueden acusar de disidente, ni pueden vaciar tu ropero.
A cierta edad es mejor así, si acaso, pensar en los hospitales
Por alguna hepatitis, un sarampión, o un flujo de esfínteres.
En el cielo todas estas historias de seguro son diferentes.
Aunque no sé si ahí se conquisten ciertas glorias incultas como pasa
En estos lares, donde las guirnaldas se confunden con la greña.
No he encontrado momentos transparentes como los cristales:
Alicia los encontró en el hallazgo de las piedras,
En las lianas de seductora nauseabunda. Quizá en la oscuridad
Del ahora, en las manos redondas de los peroles con fritanga.
Así pues, suspiro frente a la lluvia. A este edén de deseos
No fertilizados, a todo este chancro de indiferencias…
Barataria, 27.XI.2009

1 comentario:

María Eleonor Prado Mödinger dijo...

Me maravilla la facilidad para versar en metáforas, es un acontecimiento como el cielo inundado de fuegos artificiales.

Encantada como siempre.