Bosque de coníferas de Chalatenango
ELS ARBRES
Hi ha ben pocs indrets on creixen amb ímpetu i sense embaràs: les coníferes. Chalatenango, enmig del seu estampat sòl de pedres posseix aqueixa exquisida vegetació de les zones fredes, pròpies de l’altura. En les vesprades, assalta la cortineta de la boirina, com si, mà amb mà, els pins es tancaren. Un matí em trobí amb el xiuxiueig dels seus llavis, mullada l’alba. La llum era impenetrable; i sol, davant d’aqueix robatge cenyit a les meues nines, arribava una embarcació de trementina des de la pregona certesa del verd.
LOS ÁRBOLES
Existen muy poco lugares donde crecen con ímpetu y sin embarazo: las coníferas. Chalatenango, entre su estampado suelo de piedras posee esa exquisita vegetación de las zonas frías, propias de la altura. En las tardes, asalta el visillo de la neblina, como si, mano con mano, los pinos se cerraran. Una mañana me encontré con el rumor de sus labios, mojada el alba. La luz era impenetrable; y solo, ante ese ropaje ceñido a mis pupilas, llegaba una embarcación de trementina desde la profunda certeza del verde.
ELS ARBRES
Hi ha ben pocs indrets on creixen amb ímpetu i sense embaràs: les coníferes. Chalatenango, enmig del seu estampat sòl de pedres posseix aqueixa exquisida vegetació de les zones fredes, pròpies de l’altura. En les vesprades, assalta la cortineta de la boirina, com si, mà amb mà, els pins es tancaren. Un matí em trobí amb el xiuxiueig dels seus llavis, mullada l’alba. La llum era impenetrable; i sol, davant d’aqueix robatge cenyit a les meues nines, arribava una embarcació de trementina des de la pregona certesa del verd.
LOS ÁRBOLES
Existen muy poco lugares donde crecen con ímpetu y sin embarazo: las coníferas. Chalatenango, entre su estampado suelo de piedras posee esa exquisita vegetación de las zonas frías, propias de la altura. En las tardes, asalta el visillo de la neblina, como si, mano con mano, los pinos se cerraran. Una mañana me encontré con el rumor de sus labios, mojada el alba. La luz era impenetrable; y solo, ante ese ropaje ceñido a mis pupilas, llegaba una embarcación de trementina desde la profunda certeza del verde.
De: La luz siempre fue tormenta, inédito. Traducción Pere Bessó
No hay comentarios:
Publicar un comentario