domingo, 8 de noviembre de 2009

Llanterna- poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Al bell mig de la nit l’ombra clara del sospir.
La hipòtesi de tantes estrelles a les nines.


Ilustración: "Wikimedia.org"









Llanterna
poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó








¿Te preguntas, viajero, por qué hemos muerto jóvenes,
y por qué hemos matado tan estúpidamente?
Nuestros padres mintieron: eso es todo.
JON JUARISTI

Yo no sé qué esperamos los unos de los otros,
ni la razón para tener a mi mano como un fiel aliado.
FÉLIX DE AZÚA








Al bell mig de la nit l’ombra clara del sospir.
La hipòtesi de tantes estrelles a les nines.
Un niu de batalles al camí de l’arena cap
Als ocells ofegant-se en la gola.
Des de sempre a un li toca desclavar l’horitzó,
Mirar els morts que passen amb lenta impaciència,
Plorar qualsevol absència: [la del cos, els supermercats,
Els carrers sense sospirs, la memòria despresa
Dels seus arrels, el buit que ens deixen els aniversaris].
Sobre la nit els pals dels llumins, la brea
De la boira en un cigar,
Els ulls oberts, fondos, de la mort que duem.
A voltes un oblida el fogó de la nit: —l’insomni
Arrancat dels llençols, els meridians nàufrags del somni.
[No sé si en els anys vinents el País serà només
Un article de consum per als turistes, per a certs turistes.
La guia de viatges mundial Lonely Planet inclou El Salvador entre els
10 Millors Destins per a Vacacionar en 2010;
En el marc de Centreamèrica Travel Market 2009
El Salvador, el 47.8% de majoristes provingueren d’Europa,
de Nordamèrica el 37.7%,
De Sudamèrica el 11.6% i Àsia un 2.9%.
Amb tot, el País és impressionant, variat, alegre i amable.]
Això no obstant, les desigualtats socials i l’endeutament,
Els pulmons en la cruïlla del smog, els assalts…
Supose que dormits se saluda millor l’eternitat.
I les tremolors lapidàries de la publicitat,
Són menys ofensives que un tsunami.
Amb els ciris a l’atri de la por, és possible divisar les òlibes,
I sovint el tafetà de la fullaraca damunt de les temples.
M’atabalen les imatges de les llanternes quan sobrevolen
Com helicòpters; quan no afegeixen res nou a les paraules
En desús, per exemple. Quan els canelobres confonen
El paradís-infern de les ànimes, quan el País es torna nefast
En la seua lletjor, en la seua tristesa quadrada,
En les fites de pus cultivades des de dècades.
Però a voltes és inútil dir tot allò que se sent i pensa un en un poema.
Mai no sabí si la infinitud té transparència,
Igual que certa altura de les llanternes en la nit plena.
Més enllà de les lluernes ensumant en la nit,
Hi ha diferències amb la llum —amb aqueix estat blanc-gris
De l’horitzó, dels esperits anàlegs als prismes.
Hi ha certes dates que es tornen memorablement llanternes:
Per al cas, la matança d’indígenes del 32 per l’exèrcit,
El jade d’ocells del teu sexe, el rossinyol dels teus mugrons,
El primer poema, confús, que escriví damunt dels teus porus.
Els tinters també són una mena de llanterna al paper.
Dante a través de l’esplendor dels cercles. Jo en aqueix punt
I aquesta temptació meua de multiplicar la set en els vil·lans…
Baratària, 08.XI.2009








Linterna






¿Te preguntas, viajero, por qué hemos muerto jóvenes,
y por qué hemos matado tan estúpidamente?
Nuestros padres mintieron: eso es todo.
JON JUARISTI

Yo no sé qué esperamos los unos de los otros,
ni la razón para tener a mi mano como un fiel aliado.
FÉLIX DE AZÚA






En medio de la noche la sombra clara del suspiro.
La hipótesis de tantas estrellas en las pupilas.
Un nido de batallas en el camino de la arena hacia
Los pájaros ahogándose en la garganta.
Desde siempre a uno le toca desclavar el horizonte,
Mirar los muertos que pasan con lenta impaciencia,
Llorar cualquier ausencia: [la del cuerpo, los supermercados,
Las calles sin suspiros, la memoria desprendida
De sus raíces, el hueco que nos dejan los aniversarios].
Sobre la noche los mástiles de los fósforos, la brea
De la niebla en un cigarro,
Los ojos abiertos, hondos, de la muerte que llevamos.
A veces uno olvida el fogón de la noche: —el insomnio
Arrancado de las sábanas, los meridianos náufragos del sueño.
[No sé si en los próximos años el País será sólo
Un artículo de consumo para los turistas, para ciertos turistas.
La guía de viajes mundial Lonely Planet incluye a El Salvador
Entre los 10 Mejores Destinos para Vacacionar en 2010;
En el marco de Centroamérica Travel Market 2009
El Salvador, el 47.8% de mayoristas provinieron de Europa,
De Norteamérica el 37.7%,
De Suramérica el 11.6% y Asia un 2.9%.
Con todo, el País es impresionante, variado, alegre y amable.]
No obstante las desigualdades sociales y el endeudamiento,
Los pulmones en la encrucijada del smog, los asaltos…
Supongo que dormidos se saluda mejor la eternidad.
Y los temblores lapidarios de la publicidad,
Son menos ofensivos que un tsunami.
Con los cirios en el atrio del miedo, es posible divisar las lechuzas,
Y a menudo el tafetán de la hojarasca sobre las sienes.
Me aturden las imágenes de las linternas cuando sobrevuelan
Como helicópteros; cuando no añaden nada nuevo a las palabras
En desuso, por ejemplo. Cuando los candelabros confunden
El paraíso-infierno de las almas, cuando el País se vuelve nefasto
En su fealdad, en su tristeza cuadrada,
En los mojones de pus cultivados desde décadas.
Pero a veces es inútil decir todo lo que se siente
Y piensa uno en un poema.
Nunca supe si la infinitud tiene transparencia,
Igual que cierta altura de las linternas en la noche plena.
Más allá de las luciérnagas husmeando en la noche,
Hay diferencias con la luz —con ese estado blanco-gris
Del horizonte, de los espíritus análogos a los prismas.
Hay ciertas fechas que se vuelven memorablemente linternas:
Para el caso, la matanza de indígenas del 32 por el ejército,
El jade de pájaros de tu sexo, el ruiseñor de tus pezones,
El primer poema, confuso, que escribí sobre tus poros.
Los tinteros también son una suerte de linterna en el papel.
Dante a través del esplendor de los círculos. Yo en ese punto
Y esta tentación mía de multiplicar la sed en los vilanos…
Barataria, 08.XI.2009

No hay comentarios: