D’un dia a un altre- poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Desvarío de relojes:André Cruchaga




D’un dia a un altre
poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

D’un dia a un altre canvien les imatges del dia i de la nit.
L’avenir que es tornà signe de l’abisme, terreny per
Als records dolents. D’un dia a un altre canvia la vida amb
Els seus tafetans: caven els contraris fins a deixar buida la respiració.
La mateixa carn dol quan goteja en les dentadures;
En comptes de calabruixes, hi ha sacs d’estiu al llom:
—vessen el respirall humà en un clot al·lucinant.
L’escat dels meus equívocs m’ix ara al pas com gos
Que busca carronya, com una olla de pústules,
Com un fuet d’axil·les fermentades —caminar fundat
En l’esquerp, ocell que perd la seua llum en els bisons habitats
Pel sopor ambulant de la gola...
Sacs de peixos cecs lligen en la corba de l’escuma llenguatges
Incerts, —babels capaces de beure’s la sang,
Calendari finalment de fracassos on un no pot aixoplugar-se.
L’alba encara no arriba amb bons auguris: —hi ha esquelets,
I borrufada de cucs damunt de la semença sense amagar el seu agònic
Bategar, sense apagar les seues voraces barres.
D’un dia a un altre es tributa el fem i els àcids ensebolits
Allà, el no-res fins al coll, a la terrassa de les temples.
D’un dia a un altre usar somnis sargits, sense monedes a la butxaca.
D’un dia a un altre el curull de l’arna i la salmorra esparsa
Als ulls, asseguda als meridians de la meua esquena.
D’un dia a un altre la llum s’empeny,
D’un dia a un altre l’alteritat deixa de ser fantasia,
D’un dia a un altre el tabac en les cabrioles del fum,
D’un dia a un altre el futur en abocador,
D’un dia a un altre massa nit per a les meues nines cansades,
D’un dia a un altre la fossa sense capells,
D’un dia a un altre el puny del tro a les costelles,
D’un dia a un altre porcions de mans rancies als meus ulls,
D’un dia a un altre vessants abruptes a l’espill
D’un dia a un altre el fum de l’abatiment,
D’un dia a un altre jardins sense violes i sense ocells,
D’un dia a un altre el cansament del gemec als llavis,
D’un dia a un altre sensacions de pèrdua sense límits,
D’un dia a un altre l’ala estesa a la fullaraca,
D’un dia a un altre porcateres de paraules,
D’un dia a un altre el germà, l’amic que no existeixen,
D’un dia a un altre la riallada a l’últim cantó de les estàtues,
D’un día a un altre el no-res als baix-relleus del coixí,
D’un dia a un altre els braços cansats de tanta derrota,
D’un dia a un altre el costum del pidolament sense claus,
D’un dia a un altre el mocador amb creus assedegades,
D’un dia a un altre poden més els astors que el sospir benefactor,
D’un dia a un altre els ulls que veieres sempre i ara no et veuen,
D’un dia a un altre tanta mort acumulada al pensament,
D’un dia a un altre un part d’ombres, suc a les venes,
D’un dia a altre l’amor a comptagotes a l’alambí del somni,
D’un dia a altre hirsutes les palpebres al seu desossament,
D’un dia a un altre libèl·lules de no-res, brisa errada,
D’un dia a un altre fatigat de tanta pedra assotant el rostre,
D’un dia un a altre nit en la meua gola, segles sobtats,
D’un dia a un altre fonells de desvetlament en l’atzar de la meua odissea,
D’un dia a un altre l’alé rutilant de la vigília…
Baratària, 04.VI.2009

De un día a otro

De un día a otro cambian las imágenes del día y de la noche.
El porvenir que se tornó signo del abismo, terreno para
Los malos recuerdos. De un día a otro cambia la vida con
Sus tafetanes: cavan los contrarios hasta dejar hueca la respiración.
La propia carne duele cuando gotea en las dentaduras;
En vez de granizos, hay sacos de verano en el lomo:
—vierten el respiradero humano en una cárcava alucinante.
La lija de mis equívocos me sale ahora al paso como perro
Que busca carroña, como una olla de pústulas,
Como un látigo de axilas fermentadas —caminar fundado
En lo huraño, pájaro que pierde su luz en los bisontes habitados
Por el sopor ambulante de la garganta...
Sacos de peces ciegos leen en la curva de la espuma lenguajes
Inciertos, —babeles capaces de beberse la sangre,
Calendario en fin de fracasos donde uno no puede guarecerse.
Aún el alba no llega con buenos augurios: —hay esqueletos,
Y ventisca de gusanos sobre la semilla sin ocultar su agónica
Palpitación, sin apagar sus voraces mandíbulas.
De un día a otro se tributa la basura y los ácidos sepultados
En ella, la nada hasta el cuello, en la terraza de las sienes.
De un día a otro usar sueños zurcidos, sin monedas en el bolsillo.
De un día a otro el hartazgo de la polilla y la salmuera esparcida
En los ojos, sentada en los meridianos de mi espalda.
De un día a otro la luz se precipita,
De un día a otro la otredad deja de ser fantasía,
De un día a otro el tabaco en las cabriolas del humo,
De un día a otro el futuro en vertedero,
De un día a otro demasiada noche para mis pupilas cansadas,
De un día a otro la fosa sin sombreros,
De un día a otro el puño del trueno en las costillas,
De un día a otro porciones de manos rancias en mis ojos,
De un día a otro laderas abruptas en el espejo
De un día a otro el humo del abatimiento,
De un día a otro jardines sin alelíes y sin pájaros,
De un día a otro el cansancio del gemido en los labios,
De un día a otro sensaciones de pérdida sin límites,
De un día a otro el ala tendida en la hojarasca,
De un día a otro pocilgas de palabras,
De un día a otro el hermano, el amigo que no existen,
De un día a otro la carcajada en la última esquina de las estatuas,
De un día a otro la nada en los bajorrelieves de la almohada,
De un día a otro los brazos cansados de tanta derrota,
De un día a otro la costumbre de la mendicidad sin llaves,
De un día a otro el pañuelo con cruces sedientas,
De un día a otro pueden más los azores que el suspiro bienhechor,
De un día a otro los ojos que viste siempre y ahora no te ven,
De un día a otro tanta muerte acumulada en el pensamiento,
De un día a otro un parto de sombras, zumo en las venas,
De un día a otro el amor a cuentagotas en el alambique del sueño,
De un día a otro hirsutos los párpados en su deshueso,
De un día a otro libélulas de nada, brisa errada,
De un día a otro fatigado de tanta piedra azotando el rostro,
De un día a otro noche en mi garganta, siglos imprevistos,
De un día a otro témpanos de desvelo en el azar de mi odisea,
De un día a otro el aliento rutilante de la vigilia…
Barataria, 04.VI.2009