Poema sense bilis-poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

El dia menys pensat els xiquets ja no dibuixaran la mort,
Ni caldrà el control de la natalitat a les penitenciaries…









Poema sense bilis
poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Las palabras nunca dicen lo suficiente
O permiten hacerle sentir nuestro desamparo.
ENDRE FARKAS

En els temps més difícils devem emplenar-nos de coratge,
Altrament no podríem suportar la iracúndia de la roba
Bruta, i la pedra amb què ensopeguen els nostres sentits.
[És cert que sempre et necessite nua.
Nua no requeresc de la llum, ni de la meua intel·ligència,
Ni de les meues paraules.
En els matins et veig estesa damunt dels llençols.
Darrere de la finestra, a les lluernes, voletegen els ocells.
Sempre es així l’esbravament al llit:
La humitat lliure de les dents, els porus reflectits als ràfecs].
El cel segons se’ns ve contant no deixa de ser avorrit.
El silenci o la modèstia sovint són vestits innecessaris,
Sobretot quan tot el món es vanta dels menjars
Que se serveixen als banquets del poder.
De segurs que els gossos aguacaters no saben de rellotges de polsera,
Ni les tulipes es mengen amb fesols cuinats,
Ni casament;
Tampoc les galeries d’art li diuen res a les estrelles.
(Clar que no em referesc a les models, ni a la vehemència de les nostres
Amèriques, ni als seus governants purificats per xamans).
De sobte els xiquets somien amb tota aqueixa bijuteria de Hollywood:
Amb l’estrella i la catifa roja
Que la TV ens llança com un escapulari.
Reconec que ara hi ha una gran fascinació pel sexe virtual,
En la banda ampla del sospir no ens contagiem de sida,
Encara que no sé si ix més barat l’espavent,
Si destrossen els dies com la memòria de la Pàtria.
[La teua veu és descansada i suau.
Busque els teus peus sense fugir un instant dels somnis.
Em vante del teu moll en els matins: olores a mar, a platja.
Tota la pluja es fa torrent, punt de les mans a l’entranya,
La gaubança té una golfa d’ocells].
Al llarg del vent s’han posat de moda els manifestos,
De tal forma que les cambres s’omplin de les contradiccions
Dialèctiques. En aquest punt també ixen a relluir necessàriament
Les categories, la consciència, els canvis radicals;
Alguns ens recomanen llegir Tugàrinev, Stalin, Lenin,
Jo, pel contrari, dic que és més entretingut El comte de Lautréamont,
René Char, Jean Arp, Pierre Reverdy, Charles Bukowski,
Samuel Beckett, Gaston Bachelard.
Hui és possible l’eternitat sense necessitat de franquícies, ni alfàbega.
[Te n’adones, ara, per què és necessari afinar les nostres relacions:
Devem fer-les qualitatives;
El País necessita mirar amb altres ulls, pujar l’orgull de la nostra
Fecunditat, emplenar de menys cadàvers els cementeris,
Evitar les bestioles raquítiques i mirar Déu amb certa estranyesa.
Tu ja no deus pensar en el suïcidi,
Ni en els coltells que pul·lulen al carrer amb tota impunitat.
El sexe és la millor manera de llevar-li el pus a l’Himne Nacional;
Per això s’ha de pensar en certs joguets
A l’hora d’obrir el llibre i fer la volta a la pàgina.]
El dia menys pensat els xiquets ja no dibuixaran la mort,
Ni caldrà el control de la natalitat a les penitenciaries…
Baratària, 03.X.2009

Poema sin bilis

Las palabras nunca dicen lo suficiente
O permiten hacerle sentir nuestro desamparo.
ENDRE FARKAS

En los tiempos más difíciles debemos llenarnos de coraje,
De otro modo no podríamos soportar la iracundia de la ropa
Sucia, y la piedra con la cual tropiezan nuestros sentidos.
[Es cierto que siempre te necesito desnuda.
Desnuda no requiero de la luz, ni de mi inteligencia,
Ni de mis palabras.
En las mañanas te veo extendida sobre las sábanas.
Atrás de la ventana, en los tragaluces, revolotean los pájaros.
Siempre es así el desahogo en el lecho:
La humedad libre de los dientes, los poros reflejados en los aleros].
El cielo según se nos viene contando no deja de ser aburrido.
El silencio o la modestia a menudo son trajes innecesarios,
Sobre todo cuando todo mundo hace alarde de los manjares
Que se sirven en los banquetes del poder.
De seguro que los chuchos aguacateros no saben de relojes de pulsera,
Ni los tulipanes se comen con frijoles guisados,
Ni casamiento;
Tampoco las galerías de arte le dicen algo a las estrellas.
(Claro que no me refiero a las modelos, ni a la vehemencia de nuestras
Américas, ni a sus gobernantes purificados por shamanes).
De pronto los niños sueñan con toda esa bisutería de Holywood:
Con la estrella y la alfombra roja
Que la Tv nos lanza como un escapulario.
Reconozco que ahora hay una gran fascinación por el sexo virtual,
En la banda ancha del suspiro uno no se contagia de sida,
Aunque no sé si sale más barato el asombro,
Si destrozan los días como la memoria de la Patria.
[Tu voz es descansada y suave.
Busco tus pies sin huir un instante de los sueños.
Hago alarde de tu muelle en las mañanas: hueles a mar, a playa.
Toda la lluvia se hace torrente, punto de las manos en la entraña,
El regocijo tiene un desván de pájaros].
A lo largo del viento se han puesto de moda los manifiestos,
De tal forma que las habitaciones se llenan de las contradicciones
Dialécticas. En este punto también salen a relucir necesariamente
Las categorías, la conciencia, los cambios radicales;
Algunos nos recomiendan leer a Tugárinov, a Stalin, Lenin,
Yo en cambio digo que es más entretenido El conde de Lautréamont,
René Char, Jean Arp, Pierre Reverdy, Charles Bukowski,
Samuel Beckettt, Gaston Bachelard.
Hoy es posible la eternidad sin necesidad de franquicias, ni albahaca.
[Te das cuenta, ahora, por qué es necesario afinar nuestras relaciones:
Debemos hacerlas cualitativas;
El País necesita mirar con otros ojos, subir el orgullo de nuestra
Fecundidad, llenar de menos cadáveres los cementerios,
Evitar los bichos raquíticos y mirar a Dios con cierta extrañeza.
Vos ya no debes pensar en el suicidio,
Ni en los cuchillos que pululan en la calle con toda impunidad.
El sexo es la mejor manera de quitarle el pus al Himno nacional;
Para ello hay que pensar en ciertos juguetes
A la hora de abrir el libro y darle vuelta a la página.]
Un día menos pensado los niños ya no dibujarán la muerte,
Ni será necesario el control de la natalidad en las penitenciarías…
Barataria, 03.X.2009