lunes, 7 de enero de 2019

MATINADA

Imagen FB de Pere Bessó





MATINADA




Còmplices de l’aroma de la matinada, l’encens de la boira ens respira i mossega i reescriu la llum última de la nit. Ací, de genolls davant del clímax, mai retardat de la rosada en les illades. Els focs es tornen infinits com un cor de cavalls enfebrits: polsa l’ull cremat dels límits la seua història de rails i buits. Al cap, l’aigua de l’hivern ho explica tot: ara desdejunem amb la geografia de la desmesura ja desproveïda de la tutela de la penombra. (De tornada a l’hostalatge, ens reconeixem en la remor de la fusta: davant de la finestra, l’ascensió dels pins i una cistella d’ocells i la verdor fermentada del diluvi.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MADRUGADA




Cómplices del aroma de la madrugada, el incienso de la niebla nos respira y muerde y reescribe, la luz última de la noche. Ahí, de rodillas frente al clímax, nunca retrasado del rocío en los ijares. Los fuegos se tornan infinitos como un coro de caballos afiebrados: pulsa el ojo quemado de los límites su historia de rieles y vacíos. Al cabo, el agua del invierno lo explica todo: ahora desayunamos junto a la geografía de la desmesura ya desprovista de la tutela de la penumbra. (De vuelta al hospedaje, nos reconocemos en el rumor de la madera: frente a la ventana, la ascensión de los pinos y una canasta de pájaros y el verdor fermentado del diluvio.)

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: