ÉS NECESSARI ACABAR AMB LES PARAULES- poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

Per a entendre el món és necessari donar mort a les paraules.
És necessari buidar l’amor per les vocals. Enderrocar el vell monopoli
De les consonants, llepar el multimèdia dels diftongs,
Esborrar el pròxim segle d'allò gutural, fer creixent la demanda
Del silenci, instal·lar triftongs als satèlits.

Autora: Frida Kahlo

ÉS NECESSARI ACABAR AMB LES PARAULES
poema d'André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó

When you were young
And your heart was an open book
You used to say live and let live
GUNS'N'ROSES

Es preciso asesinar la palabra utilitaria,…
ISIDORE DUCASSE,
CONDE DE LAUTRÉAMONT

Per a entendre el món és necessari donar mort a les paraules.
És necessari buidar l’amor per les vocals. Enderrocar el vell monopoli
De les consonants, llepar el multimèdia dels diftongs,
Esborrar el pròxim segle d'allò gutural, fer creixent la demanda
Del silenci, instal·lar triftongs als satèlits. Construir un Global Traffic
Sense les ambigüitats de la sintaxi.
És necessari ofegar el dard de les titlles. Trencar l’acidesa dels prurits,
Llevar-li a l’aire els guants de matrona,
Rosegar el tacte dels martells,
Gaudir l’esbufit infantil, incert dels punts suspensius
Damunt del paper tèrbol de la suor. Mossegar l’anestèsia dels auditòriums,
Suplicar a l’egolatria els Deu Manaments de Moisés,
Encadenar les vaques flaques de les mongetes, tallar les ales de les estàtues
Desfer les úlceres de la genuflexió,
Sagnar al vas de fel de l’alfabet. Al capdavall l’aigua llava
La sang i deixa intactes les voravies, els jardins dels parcs
I la riba intensa de les ares on els ciris absorbeixen l’escarn.
És necessari donar mort a les paraules. A totes de manera semblant per a fer
Efectiva la llei de l’equitat. És necessari donar mort a l’amor
Perquè renasquen els erms, la fullaraca com donzella
De la intel·ligència, el trot rítmic de la molsa, la carrera de cavalls semblant
Al Circ romà. És necessari donar mort a les paraules.
Que només reste l’eixuta eteritat de les imatges en l’olfacte.
Els peixos de les estrelles dissequen les escates del pensament.
És necessari fer-ho pel bé de la Pàtria. Pel plat d’enderrocs
En imans, pels himnes del sopor que ens assetja, per l’agulla de cap
Que trenca impunement els espills.
Ara els dic amb vehemència: és necessari assassinar les paraules —destorben
Com les escarapel·les en la roba blanca. No són joiells per a la Pàtria.
Ara dec dir-ho amb la fosforescència de les dents —les paraules
Destorben, han perdut la seua gola d’escalfred, la seua educada pinta
De sucre, l’oxígen picat de la menta, la sal sexual
De l’Univers, el treball de trenar les escales i els ascensors. Devem
Eradicar les paraules —tancar-les en els solitaris desgels
Dels robers, apartar-les dels genitals,
Enfonsar-les en la festa de la bijuteria, desencaminar-les com la rosada grisa
Dels cecs, obrir una fossa comuna i afonar-les fins que ja no siguen,
Emprenyar de cucs les llànties, i a la fi, si és possible,
Polvoritzar la llengua de les campanes fins que el territori siga No-Res.
Baratària, 28.III.2010

ES PRECISO TERMINAR CON LAS PALABRAS

When you were young
And your heart was an open book
You used to say live and let live
GUNS'N'ROSES

Es preciso asesinar la palabra utilitaria,…
ISIDORE DUCASSE, CONDE DE LAUTRÉAMONT

Para entender el mundo hay que darle muerte a las palabras.
Hay que vaciar el amor por las vocales. Demoler el viejo monopolio
De las consonantes, lamer el multimedia de los diptongos,
Borrar el próximo siglo de lo gutural, hacer creciente la demanda
Del silencio, instalar triptongos en los satélites. Construir un Global Traffic
Sin las ambigüedades de la sintaxis.
Es preciso ahogar el dardo de las tildes. Romper la acidez de los pruritos,
Quitarle al aire los guantes de matrona,
Roer el tacto de los martillos,
Gozar del soplo infantil, incierto de los puntos suspensivos
Sobre el papel turbio del sudor. Morder la anestesia de los auditóriums,
Suplicar a la egolatría los Diez mandamientos de Moisés,
Encadenar las vacas flacas de los frijoles, cortar las alas de las estatuas
Deshacer las úlceras de la genuflexión,
Sangrar en el vaso de hiel del alfabeto. Después de todo el agua lava
La sangre y deja intactas las aceras, los jardines de los parques
Y la orilla intensa de los altares donde los cirios absorben el escarnio.
Hay que darle muerte a las palabras. A todas por igual para hacer
Efectiva la ley de la equidad. Hay que darle muerte al amor
Para que renazcan los páramos, la hojarasca como doncella
De la inteligencia, el trote rítmico del moho, la carrera de caballos similar
Al Circo romano. Hay que darle muerte a las palabras.
Que sólo quede la enjuta etereidad de las imágenes en el olfato.
Los peces de las estrellan disecan las escamas del pensamiento.
Hay que hacerlo por el bien de la Patria. Por el plato de escombros
En imanes, por los himnos del sopor que nos asedia, por el alfiler
Que rompe impunemente los espejos.
Ahora lo digo con vehemencia: hay que asesinar las palabras —estorban
Como las escarapelas en la ropa blanca. No son alhajas para la Patria.
Ahora debo decirlo con la fosforescencia de los dientes —las palabras
Estorban, han perdido su garganta de escalofrío, su educado peine
De azúcar, el oxígeno machacado de la hierbabuena, la sal sexual
Del Universo, el trabajo de trenzar las escaleras y los ascensores. Debemos
Erradicar las palabras —encerrarlas en los solitarios deshielos
De los roperos, apartarlas de los genitales,
Hundirlas en la fiesta de la bisutería, extraviarlas como el rocío gris
De los ciegos, abrir una fosa común y sumergirlas hasta que ya no sean,
Preñar de gusanos las lámparas, y al final, si es posible,
Pulverizar la lengua de las campanas hasta que el territorio sea Nada.
Barataria, 28.III.2010